Anuncios

Viquipèdia

Nom d’usuari: Manelvilella

http://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Handbol_Pardinyes

Data creació: 12:58, 29 abr 2013

Data modificació: 10:29, 4 maig 2013

Codi:

{{FVA|data=abril de 2013}}

El ”’club Handbol Pardinyes”’ és un club esportiu de la ciutat de Lleida, Catalunya, Espanya.

{{Infotaula esport

| nom              = Club Handbol Pardinyes

| imatge           = [[Fitxer:imatge-handbol-pardinyes.jpeg|thumb|Escut del equip]]

| peu              = Escut club Handbol pardinyes

| creació          = 13 de setembre de 1993

| terreny de joc   = Pabello municipal Pardinyes (267 Espectadors)

}}

[[Fitxer:imatge_cat_18169.jpeg|thumb|David Barrufet fent una explicacció als porters de Lleida]]

[[Fitxer:sin-titulo-1.jpeg|thumb|Presentació de la nova equipació 2012]]

Va ser fundat el 13 de setembre de

1993 a causa dels malentesos entre la directiva de l’handbol Lleida

i una serie de jugadors, entrenadors i veterans. Van ser aquestos

darrers els que van donar els passos definitius per a la formació

d’una nova entitat esportiva que es diria CLUB HANDBOL PARDINYES. Entre els fundadors d’aquest club es trobaven homes dedicats plenament a l’handbol com: Xavi Rossel, Toni Bustos, Xavier Saez (primer president del club) i Ramon Salat. Amb l’ajuda de diferents institucions com l’ORVEPARD van poder tirar endavant aquell projecte. Van ser unes primeres temporades molt difícils economicament parlant, però esportivament molt complertes. Van ascendir dos categories en dos anys, de tercera catalana a segona i d’aquesta a primera catalana, aquesta darrera sense perdre cap partit. Els integrants d’aquest equip eren entre d’altres homes com: Zoran Marcovik, Alfonso Herrero, Txema del Rosal, Rafa Carpi, Xavi Tribó, José Castillo o Quim Perisé. Amb la il.lusió de la seva joventut i la veterania dels abans nomenats van aconseguir consolidar aquest club a nivell català. Després van arribar els moments més gloriosos, l’ascens a primera divisió nacional després d’un sector infernal a Valladolid, la captació de socis i col.laboradors, en difinitiva la cosa anava be.

Va ser doncs, quan ens vam trobar de cara la categoria més dura de l’handbol estatal. El primer any es va patir, però es va conservar la categoria. Els partits a casa eren decisius i el pavelló era un fortí infranquejable per a la resta d’equips. Juanjo González i Alfonso Herrero als laterals acompanyats pels extrems Rafa Carpi i Dani Herrero, els pivots Oscar Guzman i José Castillo tots dirigits des del central per Quim Perisé i Raúl Sánchez amb la retaguardia ben defensada per Txema del Rosal i Jordi Torrelles, tots ells sota la batuta de Toni Bustos, feien que aquell equip fos temut per la resta d’equips de la categoria. El segon any a la categoria però es va notar molt la baixa d’Alfonso Herrero que tot i que va tornar a la segona volta de la competició ja no eren a temps de rectificar els mals resultats aconseguits al llarg de la primera volta, i aquell va ser l’any en que el club es va despedir de la competició estatal, ja que va baixar a primera catalana.

Amb la dimisió de Toni Bustos i l’empenta de Txema del Rosal com a nou entrenador del primer equip començava una nova etapa al club.

Mentrestant la base començava a donar els primers fruits, Alvaro Martín, David Mirot i Toni Batlle debutaven com a juniors al primer equip aquell any. L’equip cadet ja havia aconseguit el sots-campionat de Catalunya i l’escola d’handbol començava a funcionar amb un equip aleví, un infantil i dos cadets.

En la nova etapa, amb Xavier Piñol com a president, Txema del Rosal aconseguia arribar a dos noves fases d’ascens. La primera a Lleida després d’haver guanyat la lliga amb autoritat. Però això no va ser suficient per tornar a la primera divisió estatal, ja que tot i jugar a casa, l’equip no va aconseguir guanyar cap dels tres partits. La segona a Eibar va ser la més frustant ja que per un penal no assenyalat a Rafa Carpi en els darrers segons del partit no es va aconseguir el tant desitjat ascens. Això va mimbar molt la moral de tothom i l’any següent es donar un pas enrera descendint de categoria. Va ser aleshores quan Quim Perisé va decidir agafar la direcció de l’equip tot i les nombrosíssimes baixes que hi va haver aquell any, ja que molts dels jugadors van decidir retirar-se, a més a més el segon equip format pels juniors es va quedar a un sol punt de l’ascens a segona catalana. El canvi generacional va ser inminent i tot i que la temporada 2003/04 no es va aconseguir pujar de categoria, la temporada 2004/05 el mateix equip tindrà més a prop el seu objectiu. Es ara quan la base està totalment consolidada amb sis equips, el projecte d’Handbol a l’escola i els diferents convenis amb entitats educatives per fomentar l’handbol i diferents aportacions a les seleccions catalanes. Tot això fa que l’èxit estigui assegurat de cara a un futur no gaire llunyà.

En la temporada 2012-13 el pimer equip amb — com a entrenador torna a estar en la fase d’ascens i amb series possibilitats.

[[Fitxer:cartell fase ascens sènior A.jpeg|thumb|Cartell fase ascens sènior]]

[[Categoria:Clubs esportius de Lleida]]

Captura de pantalla:

captura pantalla

Enquesta